La llegenda diu que al lloc on ara hi ha el poble s'hi trobava una immensa figuera, tan gran que els romans hi aixoplugaven els ramats. Després, i al mateix lloc, s'hi construí un castell que conservà al seu pati aquesta figuera. Actualment, al carrer de la muralla hom pot veure restes evidents de murs fortificats. D'aquell desaparegut castell i d'aquella gran figuera, sembla ser que el poble n'ha conservat el nom.

La primera dada històrica sobre la Figuera la trobem a la donació que feu Albert de Castellvell a l'església de Tortosa. En aquesta donació, se l'anomena com a muntanya de Gibolhoder.

Gibolhoder o la Figuera, no fou poblada fins uns anys després de la seva integració a les terres de Tortosa. La seva carta de població data del 5 de desembre de 1182, tres anys abans de la de Cabacés. És, doncs, una de les cartes de poblament més antigues de la Catalunya Nova.

En aquell temps, se li atorgava un terme extens que limitava amb el riu Montsant amb el Mas d'en Bas, antic poble del Molar, i amb Ascó i Cabacés.

Poc temps després, la Figuera s'integrà a la Baronia de Cabacés, com es pot comprovar en el "Llibre de les Ordinacions de la Vila della Figuera", llibre d'usos i costums que regulen la convivència del poble. Iniciat l'any 1310, acabà el 1734.

El dia 15 de gener, per Sant Pau, se celebra una missa a l'ermita.

També és festa per Sant Isidre Llaurador, el 15 de maig, i per Sant Martí, l'11 de novembre.

El segon cap de setmana d'agost té lloc un Aplec de Sardanes i una gran festa de convivència a l'ermita.

Més que parlar d'edificis notables, quan es tracta de la Figuera cal destacar el seu entorn, els miradors naturals que permeten admirar magnífics paisatges i els  racons i indrets que fan d'aquesta petita població un lloc digne de visitar.

Com diu Joan Asens a la Guia del Priorat: "Si grans coneixedors de Catalunya han dit que el Priorat és una de les comarques més belles del Principat, no serà cap disbarat assegurar que a la Figuera es pot contemplar un dels panorames més bells de la nostra terra".

Un dels llocs des d'on es pot gaudir millor de la immensitat del paisatge és a l'ermita de Sant Pau, situada al nord-oest de la població, a uns dos quilòmetres i mig. A l'ermita és venerada la Mare de Déu de la Mola, de molta devoció, entre els pobles veïns. A uns 500 metres de l'ermita cap a l'oest, en direcció a la punta de la muntanya, hom pot visitar el que fou lloc de comandament de l'exèrcit republicà durant la batalla de l'Ebre. Des d'aquesta privilegiada situació es pot albirar fins a 40 quilòmetres de riu Ebre.

Altres indrets interessants són el Coll de Solans, anomenat "balcó del Priorat", i la serra del Guixar, o Escambellet.

No podem oblidar-nos tampoc de la Roca Foradada, ni de les coves d'en Vasques, dels Tres Alls, i de la del Mas d'en Nenet, coves naturals fetes a la roca, de grans dimensions.

El poble, de carrers estrets i costeruts, conserva el tipisme dels pobles del Priorat. L'Església parroquial és dedicada a Sant Martí.

- Joan Asens,  Guia del Priorat,   Edicions de la Llibreria de la Rambla, Tarragona, 1981

- La Veu del Priorat, núm. 13., Gener 1992.